Recordo, estava en el collegi, era petit i ens van portar d’excursió a la fàbrica de la CocaCola. Des de fora es veien les maquines embotelladores, això era a la carretera nacional II a l’entrada de Barcelona, abans d’arribar a la plaça les Glories.
En un aula molt gran ens van col·locar en pupitres individuals i com si d’un examen es tractés ens van obligar a fer una redacció. El tema era el mar.
Jo no tenia gaires ganes de escriure ni tampoc sabia que dir sobre un tema tan ampli, jo volia anar a veure aquelles grans maquines que es veien des de la carretera, però primer teníem que redactar sobre el mar. La millor redacció tenia premi, era un premi important, però no recordo quin. És clar que competien molts alumnes de diferents col·legis.
Vaig començar a escriure, sense ganes. El mar és gran i blau... Hi ha peixos. No sàvia que dir, Volia que acabés aquell avorriment. Vaig escriure unes poques línies. Pensava en que jo que havia nascut en un poble de la costa i de família de pescadors, no sabia el que era el mar. O potser no podia expressar-ho en paraules.
Ara a la vellesa, sé el que és el mar: És mirar-lo cada dia, distingir els colors canviants de les aigües, els diferents vents, les onades. Gaudir del mar caminant per la vall de la mar descalç i que les onades vagin acariciant-te els peus. Nedar, tant a l’estiu com a l’hivern. A l’hivern l’aigua és freda, però t’hi acostumes. Sempre que faci bon temps anar a la platja, caminar per la sorra, banyar-se.
Navegar amb el kayak, entre les roques, entrar en els freus, endinsar-se en indrets on només una embarcació tant petita com el kayak pot entrar. Atracar en les petits cales solitàries per descansar i estirar les cames. Gaudir dels colors de les aigües cristal·lines, ara verdes, ara blaves. Mirar el fonts del mar, els corals i els peixos, tot just per sota de la embarcació. Sentir els sorolls de les onades que al xocar contra les roques, formen uns sons greus, la musica del mar, com si fos sortida d’un orgue.
Sortir a pescar amb la petita barca a motor, a volantí, per pescar serrans i julioles o anar a putera a pescar calamars. El moment de quan un peix ha picat i el lleves a coberta és un moment incomparable.
Nedar amb les ulleres i el tub i mirar el fons del mar. Els peixos movent-se ràpidament, les roques amb tota la seva vida, les algues, musclos, eriçons. Els diferents colors que és formen al entrar la llum dins de l’aigua. És tot un món fantàstic.
El mar és un sentiment, sentir-se del mar, igual que sentir-se de la muntanya, és un amor del qual no et pots separar. Estimar el mar és estimar la vida i la natura.
El mar és un bé per gaudir. No comprenc a la gent que viu d’espatlles al mar, que tenint-lo tant a prop l’ignora.
Som:
uns jubilats que no és volen jubilar,
avis que volen ser mes savis,
la gavina rara que vol volar més amunt,
desgraciats que busquen una mica de gràcia,
desitgem aprendre coses noves
no sempre amb èxit,
tot en un voler i de vegades no poder,
però la intenció és el que compte.
